Uncategorized

12 anys de Facebook / 12 años de Facebook

El 4 de febrer de 2004 va néixer el que en poc més d’una dècada s’ha convertit en un dels invents més innovadors i amb més èxit del segle: Facebook. Tot i les modificacions, que han estat molt nombroses —des del punt de vista tant gràfic com relacional i de contingut—, Facebook després de dotze anys continua essent una de les xarxes socials més populars del món. Té 1.590 milions d’usuaris actius i, d’aquests, 934 milions entren a la xarxa social cada dia. Facebook s’ha fet gran i Mark Zuckerberg, el seu fundador, té aspiracions immenses per a la xarxa amb el nou projecte d’abast mundial: Internet.org. Experts de la UOC n’analitzen el passat, el present i els dubtes ètics que planteja el futur d’aquesta xarxa.

A l’últim Mobile World Congress (MWC), Zuckerberg va presentar Internet.org, un projecte que té l’objectiu de fer arribar internet arreu del món i portar la connexió fins al racó més llunyà i recòndit de la Terra. Es calcula que permetria l’accés a la xarxa a prop de cinc mil milions de persones. El projecte, batejat com a Internet.org, limitarà l’accés a unes pàgines determinades i el permetrà a d’altres, com ara Facebook.

Som davant de la «internet dels rics i dels pobres»?

«No es pot considerar ni tan sols internet, ja que som davant d’un producte», considera William F. Araújo, investigador visitant de l’IN3. «Es pren el nom d’una xarxa lliure, com la internet que coneixem, per a oferir un servei d’una xarxa privada, amb accés limitat a unes pàgines determinades». Contundent, l’expert afegeix que «és una qüestió de negoci i de dominació de mercat».

Ismael Peña, professor dels Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de catalunya (UOC), defensa que «tot i ser una internet esbiaixada, permetrà accedir a telecomunicacions i quantitats ingents de continguts que ara amb prou feines són un somni per a dos terços de la població mundial». L’expert en societat de la informació alerta que «no s’ha de caure en un paternalisme excessiu, caldria donar veu sobre el tema a aquells que no tenen accés a la xarxa».

Els dubtes ètics de connectar el món

«Evidentment, obre un espai a dues velocitats», explica Peña. «No s’ha de comparar si el que tindrem serà molt discriminatori o poc, sinó si el que tenim ara és més discriminatori o menys que el que podem tenir en el futur». Per a Araújo, en canvi, «planteja qüestions molt complexes sobre el futur de la internet lliure que coneixem». De fet, l’organització Save the Internet i algunes empreses de l’Índia acusen el projecte de Zuckerberg de no defensar la «neutralitat a la xarxa».

Sobre aquesta neutralitat, Araújo afirma que «el que proposa Internet.org és una xarxa manipulada per Facebook, en què l’accés és sempre condicionat als interessos de l’empresa». Afegeix que «és un manera d’utilitzar els que no tenen internet per a oferir-los un servei que planteja una competència deslleial, un monopoli que redueix la capacitat de cerca en una de menys àmplia i lliure». L’expert en societat de la informació accepta que «Internet.org trenca el principi de neutralitat», però afegeix que «aquestes reflexions pertanyen a un estadi de desenvolupament humà en el qual l’accés a les necessitats està cobert».

Per a Peña, Internet.org és una oportunitat que cal acceptar: «Hem de treballar per a convergir en un accés de qualitat i en igualtat de condicions, però cal que no ens aturem esperant la millor oportunitat». «Internet.org brinda l’oportunitat que molta població pugui tenir les seves necessitats més elementals cobertes gràcies a una internet esbiaixada i censurada»; per exemple, «permetria la prevenció, la diagnosi o el tractament de malalties a distància, l’accés a continguts educatius, l’establiment de canals d’informació professional i de comerç electrònic, el reforç dels llaços afectius, etc.», explica Peña.

Finalitat noble o negoci?

«Quan les empreses fan “el bé” és perquè els resulta beneficiós», considera el professor de la UOC. Araújo afirma que «és una qüestió únicament de negoci». Tanmateix, Peña argumenta que «el que hem de fer els ciutadans és que allò que beneficiï les empreses també beneficiï els ciutadans i viceversa». Respecte a Internet.org, per exemple, «els ciutadans podem ajudar a aconseguir que els cinc mil milions d’usuaris que intenten sobreviure amb una «internet de segona» un dia puguin gaudir d’un accés a una internet de primera, a còpia de denunciar-ne els biaixos, però sense obligar-los a prescindir d’aquesta xarxa».

Més d’una dècada: massa temps per a una xarxa social?

«Dotze anys no és massa temps per a una xarxa social, o almenys no ho és per a Facebook, ja que ha sabut adaptar-se, actualitzar-se i tenir prou flexibilitat per a ajustar-se a les noves tendències, a les noves necessitats i els nous hàbits comunicatius». De fet, «ens trobem en un estadi de maduresa pel que fa a consum de xarxes», afirma Sílvia Martínez, professora de comunicació de la UOC. Aquesta experta en xarxes socials explica que «no se’n fa només un ús d’interrelació entre els usuaris, sinó que s’han convertit en un espai de relació amb les marques i les entitats i en un espai de seguiment de l’actualitat informativa». Afegeix que «s’hi porten a terme fortes accions de màrqueting i s’hi fan inversions molt importants en campanyes publicitàries per l’alt retorn d’informació de les accions dutes a terme i les possibilitats de segmentació».

 esp_El 4 de febrero de 2004 nació el que en poco más de una década se ha convertido en uno de los inventos más innovadores y con más éxito del siglo: Facebook. A pesar de las modificaciones, que han sido muy numerosas -desde el punto de vista tanto gráfico como relacional y de contenido-, Facebook después de doce años sigue siendo una de las redes sociales más populares del mundo. Tiene 1.590 millones de usuarios activos y, de ellos, 934 millones entran en la red social cada día. Facebook se ha hecho mayor y Mark Zuckerberg, su fundador, tiene aspiraciones inmensas para la red con el nuevo proyecto de alcance mundial: Internet.org. Expertos de la UOC analizan el pasado, el presente y las dudas éticos que plantea el futuro de esta red.


En el último Mobile World Congress (MWC), Zuckerberg presentó Internet.org, un proyecto que tiene el objetivo de hacer llegar internet en todo el mundo y llevar la conexión hasta el rincón más lejano y recóndito de la Tierra. Se calcula que permitiría el acceso a la red cerca de cinco mil millones de personas. El proyecto, bautizado como Internet.org, limitará el acceso a unas páginas determinadas y el permitirá a otros, tales como Facebook.

Estamos ante la «Internet de los ricos y de los pobres”?

«No se puede considerar ni siquiera internet, ya que estamos ante un producto», considera William F. Araújo, investigador visitante del IN3. «Se toma el nombre de una red libre, como la Internet que conocemos, para ofrecer un servicio de una red privada, con acceso limitado a unas páginas determinadas». Contundente, el experto añade que «es una cuestión de negocio y de dominación de mercado».

Ismael Peña, profesor de los Estudios de Derecho y Ciencia Política de la Universidad Abierta de Cataluña (UOC), defiende que «a pesar de ser una conexión sesgada, permitirá acceder a telecomunicaciones y cantidades ingentes de contenidos que ahora apenas son un sueño para dos tercios de la población mundial ». El experto en sociedad de la información alerta de que «no se debe caer en un paternalismo excesivo, habría que dar voz sobre el tema a aquellos que no tienen acceso a la red».

Las dudas éticos de conectar el mundo

«Evidentemente, abre un espacio a dos velocidades», explica Peña. «No hay que comparar si lo que tendremos será muy discriminatorio o poco, sino si lo que tenemos ahora es más discriminatorio o menos que lo que podemos tener en el futuro». Para Araújo, en cambio, «plantea cuestiones muy complejas sobre el futuro de la internet libre que conocemos». De hecho, la organización Save the Internet y algunas empresas de la India acusan el proyecto de Zuckerberg de no defender la «neutralidad en la red”.

Sobre esta neutralidad, Araújo afirma que “lo que propone Internet.org es una red manipulada por Facebook, en el que el acceso es siempre condicionado a los intereses de la empresa». Añade que «es un modo de utilizar los que no tienen internet para ofrecerles un servicio que plantea una competencia desleal, un monopolio que reduce la capacidad de búsqueda en una de menos amplia y libre». El experto en sociedad de la información acepta que «Internet.org rompe el principio de neutralidad», pero añade que «estas reflexiones pertenecen a un estadio de desarrollo humano en el que el acceso a las necesidades está cubierto».

Para Peña, Internet.org es una oportunidad que hay que aceptar: “Tenemos que trabajar para converger en un acceso de calidad y en igualdad de condiciones, pero es necesario que no nos detenemos esperando la mejor oportunidad». «Internet.org brinda la oportunidad de que mucha población pueda tener sus necesidades más elementales cubiertas gracias a una conexión sesgada y censurada»; por ejemplo, «permitiría la prevención, el diagnóstico o el tratamiento de enfermedades a distancia, el acceso a contenidos educativos, el establecimiento de canales de información profesional y de comercio electrónico, el refuerzo de los lazos afectivos, etc.», explica Peña.

Finalidad noble o negocio?

«Cuando las empresas hacen” el bien “es porque les resulta beneficioso», considera el profesor de la UOC. Araújo afirma que “es una cuestión únicamente de negocio». Sin embargo, Peña argumenta que «lo que tenemos que hacer los ciudadanos es que lo que beneficie a las empresas también beneficie a los ciudadanos y viceversa». Respecto a Internet.org, por ejemplo, «los ciudadanos podemos ayudar a conseguir que los cinco mil millones de usuarios que intentan sobrevivir con una” internet de segunda »un día puedan disfrutar de un acceso a una conexión de primera, en copia de denunciar sus sesgos, pero sin obligarles a prescindir de esta red ».

Más de una década: demasiado tiempo para una red social?

«Doce años no es demasiado tiempo para una red social, o al menos no lo es para Facebook, ya que ha sabido adaptarse, actualizarse y tener suficiente flexibilidad para ajustarse a las nuevas tendencias, a las nuevas necesidades y los nuevos hábitos comunicativos ». De hecho, «nos encontramos en un estadio de madurez en cuanto a consumo de redes», afirma Silvia Martínez, profesora de comunicación de la UOC. Esta experta en redes sociales explica que «no se hace sólo un uso de interrelación entre los usuarios, sino que se han convertido en un espacio de relación con las marcas y las entidades y en un espacio de seguimiento de la actualidad informativa ». Añade que «se llevan a cabo fuertes acciones de marketing y se hacen inversiones muy importantes en campañas publicitarias por el alto retorno de información de las acciones llevadas a cabo y las posibilidades de segmentación».

 

Font: Universitat oberta de Catalunya (UOC)

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s